binta es una nena que li agrada molt l'escola, binta fa una carta per a dopar en nen o una nena tubab per que els i a prengui a llegi, a escriure...
El seu pare va anar a un munt de llocs per a dopar aquell nen o nena tubab .
dimarts, 4 de novembre del 2008
dilluns, 3 de novembre del 2008
la flor més gran del món
Jo a la peli he vist un pare i el seu fill , que anaven al bosc el pare anava agafar un arbre i el fill va agafar un escarabat, i el va posar amb una capsa de sabates. quan el pare ja havia agafat el arbre ja tocava anar cap a casa. Quan havien arribat a casa el fill li va ensenyar s'ho que tenia a la capsa de sabates , quan va obrir la capsa de sabates per saber si estava viu el escarabat es va escapar Dela capsa.El nen el va anar a buscar el va trobar Però el escarabat el va beure i se'n va anar volant. El nen el va tornar a buscar però el escarabat se'n va anar volant, el nen el torna a buscar
quan va anar a buscar el nen va beure una flor que estava molt Peró molt seca el nen va tornar cap anderrera i va beure un riu, va agafar una mica de aigua per a la flor . Quan li va ficar l'aigua a la flor ses tavà fent una mica gran, el nen va tornar al riu per agafar mes aigua per a la florla flor es va fer mes gran. el nen va tornar al riu per agafar aigua per a la flor. La flor ja estava del tot gran el nen estava molt cansat de anar tants cops al riu per agafar aigua per a la flor. El nen es va anar a dormir la flor li va donar les gracies donanli un pètal per fer de manta. Els pares del nen estava molt preocupats. Els pares van sortir a bucal, el van trobar tapat amb un pètal d'una flor la seva mare el va despertar i el nen seva quedar molt content que la flor torni a tenir el seu rostre, el nen i els seus pares se'n van anar cap a casa.
quan va anar a buscar el nen va beure una flor que estava molt Peró molt seca el nen va tornar cap anderrera i va beure un riu, va agafar una mica de aigua per a la flor . Quan li va ficar l'aigua a la flor ses tavà fent una mica gran, el nen va tornar al riu per agafar mes aigua per a la florla flor es va fer mes gran. el nen va tornar al riu per agafar aigua per a la flor. La flor ja estava del tot gran el nen estava molt cansat de anar tants cops al riu per agafar aigua per a la flor. El nen es va anar a dormir la flor li va donar les gracies donanli un pètal per fer de manta. Els pares del nen estava molt preocupats. Els pares van sortir a bucal, el van trobar tapat amb un pètal d'una flor la seva mare el va despertar i el nen seva quedar molt content que la flor torni a tenir el seu rostre, el nen i els seus pares se'n van anar cap a casa.
veure vídeo
dimarts, 21 d’octubre del 2008
campeones de la f1
En 1950, como respuesta al Campeonato Mundial de Motociclismo iniciado en 1949, la Federación Internacional de Automovilismo (FIA) organizó el primer Campeonato Mundial de Pilotos oficial usando las reglas de la F1 diseñadas tras la guerra. Estas regulaciones exigían el uso de motores atmosféricos de 4.5 litros o supercargados de 1.5 litros. La organización del campeonato, que incorporaba los cinco "mayores" Grandes Premios de Europa, fue una mera formalización de lo que ya se corría en años previos. Los equipos italianos Alfa Romeo, Ferrari, y Maserati dominaron los primeros años, aunque fabricantes de otras nacionalidades también participaron, como el francés Talbot o el intento británico BRM; incluyendo algunos autos privados que participaron en carreras locales.
Alfa Romeo dominó en 1950. Giuseppe Farina ganó en Silverstone el Gran Premio del Reino Unido de 1950, primer evento del campeonato, llegando a ser el primer Campeón Mundial de Pilotos con su Alfetta 158 de 1.5 litros supercargado. El dominio de Alfa continuó en 1951, cuando el gran Juan Manuel Fangio obtuvo el primero de sus cinco campeonatos. Sin embargo, Alfa encontró fuerte oposición en los Ferrari normalmente aspirados de 4.5 litros hacia el final de 1951 y decidieron retirarse.
Considerando el aumento de costos y la ausencia de competidores serios a los Ferrari, la FIA decidió que las siguientes dos temporadas del campeonato se compitieran usando los autos con motor de 2 litros de la Fórmula 2. Desafortunadamente, la medida afianzó el dominio italiano con los revolucionarios 550s del equipo de Enzo Ferrari, proporcionando a la leyenda italiana Alberto Ascari sus dos campeonatos en 1952 y 1953.
En 1954 el campeonato regreso a la reglamentación de F1. Nuevas regulaciones permitieron motores atmosféricos de 2.5 litros. Con este cambio finalizó el dominio italiano, pero en lugar de incrementar la competencia meramente permitió el retorno triunfante de las Flechas Plateadas de Mercedes al deporte que habían dominado en los 1930s. Innovando con válvulas desmodrómicas, inyección de combustible, aleaciones exóticas, carrocería aerodinámica y otras características avanzadas, los autos Mercedes en las manos de Fangio arrasaron las siguientes dos temporadas, ganando todas excepto dos carreras. Sin embargo, al final de 1955 Mercedes desapareció tan rápidamente como llegó, retirándose de las competencias automotrices los siguientes treinta años debido a un desastroso accidente en las 24 horas de Le Mans. Tres Grandes Premios fueron cancelados y dos países prohibieron las carreras de autos.
Lancia dio toda su información y tecnología a Ferrari y Fangio hizo buen uso del Lancia-Ferrari en 1956. En 1957 Fangio pasó a Maserati y ganó su quinto campeonato, marca que duró 46 años.
Alfa Romeo dominó en 1950. Giuseppe Farina ganó en Silverstone el Gran Premio del Reino Unido de 1950, primer evento del campeonato, llegando a ser el primer Campeón Mundial de Pilotos con su Alfetta 158 de 1.5 litros supercargado. El dominio de Alfa continuó en 1951, cuando el gran Juan Manuel Fangio obtuvo el primero de sus cinco campeonatos. Sin embargo, Alfa encontró fuerte oposición en los Ferrari normalmente aspirados de 4.5 litros hacia el final de 1951 y decidieron retirarse.
Considerando el aumento de costos y la ausencia de competidores serios a los Ferrari, la FIA decidió que las siguientes dos temporadas del campeonato se compitieran usando los autos con motor de 2 litros de la Fórmula 2. Desafortunadamente, la medida afianzó el dominio italiano con los revolucionarios 550s del equipo de Enzo Ferrari, proporcionando a la leyenda italiana Alberto Ascari sus dos campeonatos en 1952 y 1953.
En 1954 el campeonato regreso a la reglamentación de F1. Nuevas regulaciones permitieron motores atmosféricos de 2.5 litros. Con este cambio finalizó el dominio italiano, pero en lugar de incrementar la competencia meramente permitió el retorno triunfante de las Flechas Plateadas de Mercedes al deporte que habían dominado en los 1930s. Innovando con válvulas desmodrómicas, inyección de combustible, aleaciones exóticas, carrocería aerodinámica y otras características avanzadas, los autos Mercedes en las manos de Fangio arrasaron las siguientes dos temporadas, ganando todas excepto dos carreras. Sin embargo, al final de 1955 Mercedes desapareció tan rápidamente como llegó, retirándose de las competencias automotrices los siguientes treinta años debido a un desastroso accidente en las 24 horas de Le Mans. Tres Grandes Premios fueron cancelados y dos países prohibieron las carreras de autos.
Lancia dio toda su información y tecnología a Ferrari y Fangio hizo buen uso del Lancia-Ferrari en 1956. En 1957 Fangio pasó a Maserati y ganó su quinto campeonato, marca que duró 46 años.
dimarts, 14 d’octubre del 2008
El piloto fernando alonso
sábado 6 de octubre de 2007
Fernando Alonso
Fernando Alonso va començar a la F1 amb una currua ben llarga d'admiradors, però molts d'ells l'han deixat d'idolatrar quan ha posat de manifest el seu caràcter. És indubtable que és un bon pilot, però amb això no n'hi ha prou per guanyar-se la gent i manternir-la al teu costat. A mi fins l'any passat em feia força ràbia que fos tan desagraït amb els mecànics, amb la premsa, amb el seu públic, etc., però ara tot plegat em fa riure. El pollastre que ha muntat a Mercedes-McLaren és impagable, des que el Barrichello feia podis amb Ferrari que no m'ho passava tant bé.
Fernando Alonso
Fernando Alonso va començar a la F1 amb una currua ben llarga d'admiradors, però molts d'ells l'han deixat d'idolatrar quan ha posat de manifest el seu caràcter. És indubtable que és un bon pilot, però amb això no n'hi ha prou per guanyar-se la gent i manternir-la al teu costat. A mi fins l'any passat em feia força ràbia que fos tan desagraït amb els mecànics, amb la premsa, amb el seu públic, etc., però ara tot plegat em fa riure. El pollastre que ha muntat a Mercedes-McLaren és impagable, des que el Barrichello feia podis amb Ferrari que no m'ho passava tant bé.
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)